Com a element crucial de la definició espacial i la seguretat, l'elecció dels materials de la tanca afecta directament el rendiment, la durabilitat i la compatibilitat amb el medi ambient i el cost. Davant de diversos escenaris d'aplicació i de les demandes funcionals cada cop més creixents, la selecció de material científicament sòlida s'ha convertit en un aspecte bàsic del disseny i la implementació de la tanca, que requereix una consideració integral del rendiment mecànic, l'adaptabilitat ambiental, l'economia i la sostenibilitat.
Els materials metàl·lics encara tenen una posició important a la indústria de tanques, especialment els aliatges d'acer i alumini. L'acer posseeix una gran resistència i rigidesa, el que el fa adequat per a aplicacions que requereixen una resistència important a l'impacte o a la càrrega, com ara zones industrials i barreres de trànsit. Tanmateix, la seva susceptibilitat a la corrosió requereix tractaments superficials com ara galvanització en calent-, recobriment en pols o recobriment de fluorocarboni per millorar la resistència a la intempèrie. Els aliatges d'alumini, en canvi, són lleugers i resistents a la corrosió-, facilitant el transport i la instal·lació. S'utilitzen habitualment en zones enjardinades o al voltant d'estructures sensibles al seu propi pes. Tot i que la seva resistència és lleugerament inferior a la de l'acer, les seccions transversals-optimitzades i les costelles de reforç poden complir la majoria dels requisits de seguretat.
L'àmbit d'aplicació dels polímers i materials compostos s'està ampliant. Els plàstics modificats com el polietilè i el polipropilè posseeixen una excel·lent resistència química i propietats d'aïllament, el que els fa adequats per a ambients humits, salins o químics. Els seus processos d'emmotllament són flexibles, la qual cosa permet fer-los en malla, xapa o seccions de forma irregular per satisfer requisits visuals i funcionals específics. Els plàstics reforçats amb fibra de vidre (FRP) combinen lleugeresa i alta resistència, mostrant una resistència a l'envelliment i una estabilitat superiors en entorns costaners d'alta-humitat i-saló. També es poden dissenyar en formes transparents o semi-transparents, equilibrant protecció i visibilitat.
La fusta, com a material tradicional, s'utilitza sovint en tanques de jardins i paisatges a causa de la seva textura natural i la seva naturalesa-ecològica. No obstant això, la fusta és susceptible d'esquerdes o degradacions causades pels canvis d'humitat, que requereixen tractament amb conservants, carbonització o agents protectors respectuosos amb el medi ambient, així com un manteniment regular durant l'ús. El bambú, també un recurs renovable, posseeix una bona duresa. Després d'un tractament de premsat a alta-temperatura i d'impermeabilització d'insectes-, es pot utilitzar per a l'aïllament lleuger i tanques decoratives, incorporant un enfocament de baix-carboni.
El formigó i la pedra s'utilitzen sovint per a límits permanents i tancaments paisatgístics, que ofereixen una alta resistència a la compressió i períodes llargs{0}}sense manteniment. Tanmateix, són pesats, tenen cicles de construcció llargs i requereixen fonaments d'alta-qualitat. Les tècniques de prefabricació s'utilitzen normalment per millorar l'eficiència. Els materials eco-ecològics, com ara la malla de polímer biodegradable combinada amb suports per enfilar plantes, poden promoure la biodiversitat i la integració ambiental alhora que aconsegueixen l'aïllament.
La selecció del material ha de tenir en compte primer els requisits funcionals i mecànics del cas d'ús previst. En segon lloc, hauria d'avaluar l'impacte del clima local, els mitjans químics i les condicions de manteniment sobre la durabilitat. Finalment, s'ha de fer un judici exhaustiu tenint en compte els costos del cicle de vida-i els indicadors ambientals. En el context del desenvolupament verd, prioritzar materials i processos reciclables i de baix-energia energètica ajuda a promoure de manera sinèrgica les aplicacions de tanques i el desenvolupament sostenible. Les decisions de material científic són la garantia fonamental per garantir la fiabilitat-a llarg termini, l'eficiència econòmica i el respecte al medi ambient de les tanques.
